José Santiago Blanco Duran
Colómbia
Biography
José Santiago Blanco Duran. Barranquilla, Colòmbia. Professor de Dibuix, Pintura i Fotografia, i fotògraf professional. Soc mestre en Arts Plàstiques, graduat per la Universidad del Atlántico l’any 2006.
Amb més de dues dècades dedicades a la fotografia, Blanco Durán ha obtingut premis i mencions en certàmens de gran rellevància, com Foto Fest Colombia 2025, Festival Internacional de Fotografía Revista Capture Life (cuarta edición), revista virtual Cuenta Artes edición numero 13 vestigios, VII Salon de Artistas Plasticos y visuales de barranquilla 2025, el concurs internacional “Miradas Creativas” a Miami, el Premi PHoTO23 a Quito, la Bienal Internacional de Arte Virtual a Panamà i la Convocatoria Nacional de Fotografía “Cultiva Paz” a Colòmbia, entre molts altres. Les seves obres han viatjat per galeries i festivals a l’Índia, el Brasil, Espanya i diverses ciutats d’Amèrica Llatina.
La fotografia desperta una sensibilitat que va del visual al social, de manera que el fotògraf es connecta amb la realitat que l’envolta. Per fer-ho, n’hi ha prou amb exercicis fotogràfics ja coneguts, com sortir al carrer, plasmar problemàtiques socials amb la càmera o capturar ambients diferents dels quotidians. “La fotografia, tot i estar estrictament unida a la natura, només té una objectivitat factícia. La lent, aquest ull suposadament imparcial, permet totes les deformacions possibles de la realitat, atès que el caràcter de la imatge està determinat cada vegada per la manera de veure de l’operador. La importància de la fotografia no resideix només en el fet que és una creació, sinó sobretot en el fet que és un dels mitjans més eficaços per modelar les nostres idees i influir en el nostre comportament.”
Proyect
Tan ausente y tan presente (LO QUE VES ES LO QUE ES…) parteix d’una premissa poderosa: la diversitat ètnica no hauria de ser una amenaça, sinó una riquesa. Inspirada en les paraules de Nelson Mandela i en la visió filosòfica de la fotografia de Meyerowitz, ens enfronta a una realitat que, tot i estar documentada en estudis i tractats internacionals, continua sent ignorada per molts. Colòmbia, un país amb una riquesa cultural i ètnica innegable, encara carrega el pes d’un racisme estructural profundament arrelat. Malgrat disposar d’un marc legal que promou l’equitat, les barreres racials continuen presents en les estructures socials i en les pràctiques quotidianes. La Corte Constitucional de Colombia (2012) ha reconegut que la discriminació racial és una problemàtica latent, sovint imperceptible per a aquells que no la pateixen directament.
Blanco Durán utilitza la seva lent per evidenciar aquestes desigualtats, creant imatges que confronten i provoquen. La seva obra no busca la commiseració, sinó la presa de consciència. La fotografia es converteix en un mirall en què la societat s’ha de veure reflectida, obligant-la a qüestionar el seu propi paper en la perpetuació d’aquestes dinàmiques d’exclusió. Aquesta obra sintetitza la paradoxa de la discriminació racial a Colòmbia. Les comunitats afrodescendents han estat històricament marginades, els seus drets vulnerats i les seves veus silenciades. Tanmateix, la seva presència és innegable en la construcció de la identitat nacional, en la música, la gastronomia, les arts i la mateixa història del país.
