Bridget Conn
Estats Units
Biografia
Bridget Conn és una artista fotogràfica coneguda pels seus quimigrames, amb els quals explora el potencial de la fotografia com a mitjà químic i físic. La seva obra tracta temes com les lluites socials, els reptes de la comunicació i el contrast entre les experiències digitalitzades i les físiques.
Conn és llicenciada en Belles Arts per la Tulane University i té un Màster en Belles Arts per la University of Georgia. Ha exposat internacionalment en espais com el Center for Fine Art Photography, The Halide Project i el Chiang Mai Photography Festival.
La seva obra ha estat publicada en revistes com Analog Forever i Lenscratch, i va ser finalista a l’exposició FRESH 2022 de la Klompching Gallery.
Com a educadora apassionada, ha impartit tallers a la Penland School of Crafts i a l’Experimental Photo Festival. Conn té previst obrir el seu propi taller de laboratori fotogràfic al sud d’Indiana.
Projecte
Una setmana abans de les eleccions vaig veure l’Eddie Izzard, que deia: “Sigues curiós. Sigues valent.” La curiositat em surt de manera natural; la valentia m’ha costat més, últimament. Des del 6 de novembre he evitat les notícies, una decisió que se sent com enterrar el cap sota la sorra.
A finals de setembre vaig veure com l’huracà Helene devastava l’oest de Carolina del Nord, el primer lloc que vaig sentir veritablement com a casa. La major part del 2024 la vaig passar paralitzada per la incertesa financera, incapaç d’assumir del tot el trasllat de Geòrgia a Indiana. El final del 2023 va estar marcat per la mudança, amb la creativitat aturada mentre vivia entre caixes. Ara que començo a sortir a la superfície, no estic preparada per reviure la desesperació del seu primer mandat. Sé que és un privilegi poder-me permetre aquesta pausa, una respiració profunda abans de la lluita que vindrà.
Les preguntes de l’escriptor Rob Brezsny, com equilibrar l’alegria amb la resistència, la bellesa amb la lluita, reafirmen la meva convicció que preservar la capacitat de meravellar-se és essencial. Estic repensant la frontera entre evasió i autopreservació, apartant-me del cicle incessant de notícies i trobant força en el meu entorn.
Aquest estiu he creat New Land Studies, impressions lumen de plantes silvestres, papers fotogràfics cosits on la química dóna forma a les imatges. L’obra reflecteix el meu gir cap a la presència, amb menys temps davant la pantalla i més implicació física.
En els anys que vénen, tots haurem de trobar fonts de força. Jo estic agraïda per aquesta terra mentre busco maneres d’ajudar els altres i d’invitar-los a ser curiosos i, potser, valents.
Declaració de l’artista
A través de l’enfocament de la fotografia analògica experimental, la meva obra tracta qüestions com les lluites socials, la fascinació i el meravellament, els reptes de la comunicació, l’oposició entre trobades digitalitzades i físiques, i la importància de cometre i admetre errors.
La meva estètica abasta el gest, el traç intuïtiu, el llenguatge escrit i el retrat no tradicional, forjat a partir de processos fotogràfics sense càmera. Formalment, treballo amb impressions basades en la imatge, collages, peces murals escultòriques i instal·lacions tridimensionals.
Reivindicant l’objecte que és el paper de gelatina de plata, construeixo moltes de les meves obres amb fil per subratllar-ne la significació física. Empro aquesta materialitat per posar en relleu els efectes negatius de l’experiència del món cada cop més digitalitzada de la nostra societat.
Abraçant la seva imprevisibilitat i el seu caràcter lúdic, considero els processos sense càmera com el meu mètode per combatre batalles personals amb l’ansietat, i per abordar l’epidèmia més àmplia d’inquietud que travessa el meu país.
