Caroline Roberts
Estats Units
Biografia
L’obra de Caroline Roberts explora la relació entre les persones i el món natural, centrant-se en com canvien els paisatges, les petjades que hi deixem i les narratives que creem sobre els llocs. Inspirada per la seva connexió personal amb l’entorn, Roberts aborda el dol climàtic alhora que celebra la bellesa del món.
Amb formació en enginyeria química, afronta el seu procés creatiu de manera sistemàtica, provant materials i qüestionant com interactuen. Utilitzant papers fotosensibles i químics, Roberts crea fotografies sense càmera, inspirant-se en processos fotogràfics antics com la cianotípia i el nitrats de plata.
La seva obra, sovint realitzada a l’aire lliure, reflecteix la tensió entre el caos i el control, un mirall de l’intent humà de dominar la natura. Té un Màster en Belles Arts en Pintura i ha exposat la seva obra internacionalment.
Projecte
Museum of Stones és una reflexió personal sobre els records i la connexió humana amb el paisatge. L’artista era el tipus de criatura que sempre duia les butxaques plenes de pedres recollides en espais liminals com platges i rius. Encara avui, quan visita família i amics, es descobreix recollint pedres com a talismans d’un moment en el temps.
Durant el confinament va començar a dibuixar les pedres, pensant en aquells records. Partint de la cianotípia, Caroline va evolucionar el seu procés, afegint una base de paper de gelatina de plata per obtenir més color i utilitzant una combinació de màscares i química per crear les formes i textures.
El resultat és un equilibri entre caos i control que genera textures que imiten els processos de sedimentació i erosió de les roques. Museum of Stones no és un museu tradicional sinó més aviat una col·lecció d’objectes amb significat personal, vinculats a llocs i persones, que convida a reflexionar sobre com la memòria fa que els llocs ordinaris esdevinguin especials.
Declaració de l’artista
Roberts utilitza els sistemes de coneixement, com ara llibres, museus i col·leccions, com a base per entendre la nostra set humana de conèixer i controlar-ho tot. Aquesta necessitat de recopilar coneixement i investigar la fascina per dues raons. Primer, perquè és una necessitat que ella mateixa comparteix. La seva formació en enginyeria química la porta a provar sistemàticament els materials d’una manera gairebé obsessiva. «I si…?» i «Per què?» són preguntes que es troben al cor de la seva pràctica artística.
En segon lloc, com molts van adonar-se el 2020, els humans tenim només un nivell molt fràgil de control sobre el món que ens envolta. Malgrat tots els descobriments i tecnologies, el nostre domini sobre la natura és il·lusori. Podem ser abatuts per un virus sense cervell.
Roberts crea fotografies sense càmera mitjançant papers fotosensibles i químics. Se sent atreta per la immediatesa d’aquests processos, que inclouen variacions d’algunes de les primeres tècniques fotogràfiques del segle XIX, com la cianotípia i el nitrat de plata. Fa que els químics interactuïn sobre la superfície: alguns són fotosensibles i d’altres interrompen els processos fotogràfics de manera física o reactiva, per exemple repel·lint o atraient, blanquejant o revelant.
Disruptiva i experimental, empeny els límits dels seus processos, jugant la documentació científica contra l’exploració orgànica com dues cares del mateix impuls de descobrir i examinar el món. Bona part de l’obra de Roberts es realitza a l’aire lliure, per tal de ser present al món, observant, col·laborant i reaccionant.
Els resultats mantenen una tensió entre caos i control, i ella entén aquests intents de dominar un procés caòtic com un reflex de la manera en què, com a humans, intentem controlar el món que ens envolta. El seu MFA en Pintura influeix en la seva pràctica, que és una amalgama de fotografia, pintura i gravat. Les obres finals oscil·len entre còpies úniques i instal·lacions de grans dimensions.
