Cristina Gârleşteanu
Romania
Biografia
Cristina Gârleșteanu és fotògrafa i professional del màrqueting. Amb una formació en ciències socials —va estudiar a la Facultat de Relacions Internacionals i Estudis Europeus de la UBB Cluj-Napoca—, la fotografia va ser un mitjà per acostar-se a aquest camp.
Antiga directora editorial de la revista en línia FOTO4all, Gârleșteanu és també cofundadora de la Bucharest Photo Week. Les seves imatges han estat publicades en diverses revistes, i la seva obra s’ha mostrat en diferents exposicions col·lectives i individuals, les més recents als Estats Units i a Mèxic. Gârleșteanu és membre de Women Street Photographers. El seu fotollibre The Flight Odyssey va ser publicat el 2022.
Els anys 2021 i 2023 també va publicar els dos volums Beyond Creativity and Photography, i des del 2023 forma part de Futures Photography.
Recentment ha començat a treballar també amb collage i tècniques mixtes, després d’haver experimentat amb la il·lustració i altres formes d’expressió artística. Li apassiona el collage perquè és una forma d’expressió creativa que permet reinterpretar i recontextualitzar elements antics, donant vida a històries oblidades o oferint noves perspectives sobre imatges familiars.
Projecte
Looking at Loneliness – La idea de solitud i d’aïllament és central en la cultura de la ciutat. Tot i així, costa de creure que algú pugui sentir-se sol en una ciutat envoltada de milions de persones. Però la soledat urbana és real. La solitud és un estat subjectiu i no necessàriament té a veure amb estar sol. Pot arrelar profundament en el teixit d’una persona, o bé ser transitòria: una reacció a diferents circumstàncies externes que, tard o d’hora, es dissipen. Algú pot sentir-se sol enmig d’una multitud si percep desconnexió. No n’hi ha prou amb viure a prop dels altres. Necessitem acostar-nos i connectar per formar relacions significatives o sentir que pertanyem a algun lloc.
Les ciutats poden ser espais aclaparadors, plens d’estranys anònims. Les ciutats poden ser llocs solitaris. Amb les seves capes de gent, edificis, cables, cotxes, escales i senyals i línies, xarxes i fluxos de trànsit. Amb la seva cortesia antisocial: evitar converses, salutacions o somriures per no envair l’espai dels altres. Amb l’anonimat i la llibertat que ofereixen; una llibertat que tots desitgem de tant en tant, però que té un preu.
La solitud pot ser difícil de confessar, i també difícil de categoritzar. Aquest projecte vol abordar la complexitat de la soledat urbana, sigui quina sigui la forma que prengui. A través de fragments o representacions de solitud urbana —fotografiats arreu del món— l’espectador és convidat a enfrontar-se amb aquest sentiment de solitud i a qüestionar la memòria visual com a mètode de presa de consciència.
Declaració de l’artista
L’obra de Cristina Gârleșteanu orbita al voltant de l’autenticitat, la introspecció social i la tensió silenciosa entre els mons interior i exterior. El seu acte fotogràfic s’arrela en l’honestedat i en la “intuïció conscient”: un compromís per revelar les coses sense filtres, reconeixent allò emocional, caòtic i no polit.
Ha expressat la seva convicció que l’art, de vegades, ha de pertorbar, desvetllar veritats i desafiar tant el públic com el creador. Gran part de la seva obra recent explora la condició de la soledat urbana —no només com a solitud, sinó també com a dimensió relacional i política de la vida a la ciutat.
A través de fragments i subtils traces visuals, convida l’espectador a reflexionar sobre la desconnexió, l’anonimat i el significat de pertànyer. En les seves mans, la fotografia esdevé un conducte entre emoció i pensament, entre el jo i la ciutat: un esforç per escoltar, veure i ser vista.
