Elena Corbu
Romania
Biografia
Elena Corbu és una artista visual enamorada de la simplicitat. Escollir la fotografia dins la indústria creativa li va obrir la porta a moltes experiències úniques. L’Elena selecciona els seus projectes a partir d’una connexió genuïna amb les persones amb qui treballa.
L’aproximació sensorial que aporta a cada projecte fotogràfic manté viva la seva creativitat, i els reptes que se’n deriven l’empenyen encara més amunt, cap a les alçades de la imaginació. L’abstracte i el concret estan separats per una línia tan fina que, en entrar en contacte amb les seves obres, l’espectador és convidat a endinsar-se en el seu món interior.
Les seves imatges s’han publicat en diverses revistes, i la seva obra s’ha mostrat en nombroses exposicions col·lectives i individuals, recentment a Bucarest, Cluj, Londres i París.
A través de la seva fotografia, aspira a crear un espai de diàleg que animi els espectadors a reflexionar sobre les seves pròpies narratives i sobre l’experiència humana compartida.
Projecte
La vida al camp és un retorn continu a les arrels, un diari fotogràfic íntim on persones, natura, animals i espais rurals es troben. Aquesta sèrie recull fragments d’un món que porto amb mi des de la infantesa, un món que continua viu tant en la memòria com en la fotografia.
El seu tema central és la vida rural en tota la seva diversitat: des dels gestos quotidians i la feina diària fins als arbres, els camps, les fulles, els animals i les textures que defineixen aquest univers.
A través de la meva pràctica fotogràfica, busco capturar el diàleg entre les persones i el seu entorn, així com aquella atmosfera esquiva que s’escapa de les paraules: la quietud, el ritme del temps i la intimitat de la vida al poble.
El meu desig és preservar una forma viva i personal d’aquest món, convidant l’espectador a sentir més enllà de la imatge allò que jo reconec com a llar.
Declaració de l’artista
Elena Corbu és una artista i fotògrafa autodidacta l’obra de la qual explora la fragilitat del cos, la memòria i la connexió humana amb la natura a través d’una pràctica artística intuïtiva i sensorial. El seu concepte parteix de la idea que les imatges emergeixen de dins, modelades per la memòria personal i col·lectiva, l’herència cultural i les respostes instintives del cos. En treballar la fotografia com a mitjà d’introspecció, crea un llenguatge visual on presència i absència, jo i entorn, estan en un diàleg continu.
Al centre de la seva visió artística hi ha la noció que la memòria no és estàtica sinó una entitat fluida i viva, constantment reescrita a través de l’experiència. En les seves imatges, la memòria no es manifesta literalment sinó a través de textures, contorns i buits, evocant allò que es sent més que no pas allò que es veu. El cos esdevé un paisatge d’emoció i temps, marcat tant per les petjades visibles com per les invisibles.
En un context contemporani on sovint el cos és estilitzat, filtrat o reduït a una simple representació estètica, la pràctica artística de l’Elena busca reivindicar-ne l’autenticitat i la vulnerabilitat. La seva fotografia en blanc i negre destil·la la realitat fins a l’essència, utilitzant la llum i l’ombra com a elements principals de composició. En despullar les imatges de l’excés, crea espais que conviden a la contemplació i a alentir la mirada en un món saturat d’imagineria instantània.
La seva obra no ofereix conclusions sinó que construeix espais conceptuals per a la reflexió.
