Ella Morton
Canadà
Biografia
Ella Morton és una artista visual i cineasta canadenca establerta a Toronto. La seva obra se centra en processos analògics experimentals per captar la fragilitat i la qualitat sublim dels paisatges remots. Ha treballat en projectes arreu del Canadà, Escandinàvia, Groenlàndia, l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina.
Ella és llicenciada en Belles Arts per la Parsons School of Design i té un Màster en Belles Arts per la York University. La seva obra s’ha exposat internacionalment en espais com la Lonsdale Gallery, la Foley Gallery, el Contemporary Calgary i el Center for Fine Art Photography.
Les seves pel·lícules s’han presentat en festivals internacionals de cinema com el Vancouver International Film Festival i el Rotterdam International Film Festival. La seva obra també ha estat publicada en diversos mitjans destacats, i la seva pràctica ha rebut el suport de diferents consells d’arts canadencs.
Projecte
The Residue of Starlight
The Residue of Starlight (2024-en curs) explora els paisatges desèrtics del nord de Xile, Nou Mèxic i el desert interior d’Austràlia. Les tres localitzacions afronten riscos similars d’increments de temperatura, sequeres i incendis forestals a mesura que la crisi climàtica s’intensifica. Totes tres són també la llar de cultures amb una connexió especialment forta amb el cel, les estrelles i l’univers més enllà de la Terra.
Capturades amb una càmera de gran format, aquestes fotografies incorporen tècniques de mordançage, film soup i l’ús de pel·lícules caducades de fa dècades. La combinació d’aquests processos en la pel·lícula en color produeix imatges d’un altre món però alhora tàctils: una col·lisió entre allò tangible i allò intangible.
Evoquen paisatges onírics psicodèlics i examinen la relació profunda amb allò numinós, una presència palpable al desert.
Declaració de l’artista
Procession of Ghosts (2022-en curs) és una sèrie d’ambrotípies úniques de col·lodió humit sobre vidre negre capturades en paisatges polars. El vidre és trencat i reparat amb pigment d’or a les esquerdes. Aquest procés fa referència a l’art japonès del Kintsugi, en què la ceràmica trencada es repara amb or i es considera més bella que en el seu estat original.
Aquí, el procés de trencar i reparar parla de l’estat fràgil dels paisatges polars actuals, i potser ofereix esperança i optimisme. Mentre els paisatges glaçats transmeten la transcendència de la natura, les esquerdes evoquen aquest moment crucial en què col·lectivament decidim el seu futur.
