Pavlo Fyshar
Ucraïna
Biografia
Nascut el 1990 a la ciutat de Shostka, Ucraïna, va desenvolupar des de ben jove una fascinació per la recerca i la col·lecció d’insectes — una passió que continua influint en la seva pràctica artística actual. El seu primer contacte amb la fotografia va arribar de manera gradual, començant amb imatges macro de flors i paisatges preses amb una senzilla càmera compacta Canon. Posteriorment es va endinsar en el retrat, fotografiant sovint joves amb pigues i explorant combinacions de colors complementaris en sessions curosament composades.
La seva sèrie més recent amb papallones, escarabats, miralls i tons pastel va ser creada a Kíiv entre maig i octubre de 2022, després de l’inici de la guerra. Durant aquest període va prendre consciència de com les condicions externes — l’hàbitat, el malestar, l’absència d’entorns familiars, un ritme de vida alterat i el pes emocional dels esdeveniments nacionals — poden modelar la percepció interior i influir en l’expressió creativa.
En el seu treball actual, que reflecteix aquestes sensacions i alhora busca una certa abstracció davant del flux constant de notícies, apareixen temes d’alienació i anonimat. L’atenció es desplaça de l’individu cap als objectes i formes inertes que envolten rostres sense expressió, suggerint distància i retirada del món exterior. Els insectes hi apareixen no només com a éssers biològics, sinó també com a formes simbòliques.
Totes les obres estan creades utilitzant insectes reals i sense l’ús d’intel·ligència artificial.
Projecte
“The Prisoners” de Pavlo Fyshar és una sèrie fotogràfica conceptual que explora l’experiència de la confinació i de les limitacions interiors mitjançant un llenguatge visual surrealista i simbòlic. Fyshar utilitza objectes quotidians — com miralls, coixins i teixits suaus — juntament amb figures fragmentades o parcialment ocultes per construir escenes d’atmosfera onírica, en què els tons pastel i els contrastos subtils generen una sensació alhora delicada i inquietant.
En lloc de representar un empresonament literal, l’obra reflexiona sobre com les persones poden sentir-se “atrapades” per la rutina, les expectatives, els dubtes i les fronteres invisibles. Els cossos apareixen suspesos entre realitat i il·lusió per evocar les dimensions psicològiques de l’aïllament.












