Alena Grom
Ucraïna
Biografia
L’artista i fotògrafa documental ucraïnesa Alena Grom va néixer a Donetsk. A l’abril de 2014 es va veure obligada a abandonar la seva ciutat natal a causa del conflicte militar a l’est d’Ucraïna. Des de 2017 viu a Bucha, una ciutat prop de Kíiv. Després de la invasió russa a gran escala el febrer de 2022, Grom i la seva família es van convertir en refugiats per segona vegada, tot i que van tornar després de l’alliberament de Bucha.
Aquestes experiències han influït profundament en la seva pràctica artística. La fotografia ha estat per a ella una forma de resistència i supervivència que li permet afrontar les realitats traumàtiques de la guerra. Des de 2016, Alena Grom centra el seu treball en llocs afectats per l’agressió militar, documentant la vida de víctimes de guerra, migrants i refugiats.
Grom treballa a la intersecció entre el reportatge social i la fotografia conceptual, sovint desenvolupant els seus projectes des de la primera línia del conflicte. Considera la seva “missió” documentar la vida de les persones atrapades en les anomenades “zones grises” o en territoris propers als fronts militars. A través de les seves imatges vol informar la comunitat internacional sobre la complexitat de la vida en temps de guerra i les tragèdies que comporta. Tanmateix, les seves fotografies no es limiten a il·lustrar el dolor o el dol: un dels temes centrals del seu treball és la persistència de la vida enmig de l’adversitat.
Alena Grom ha estat guardonada i reconeguda en nombrosos concursos internacionals de fotografia.
Projecte
“Stolen Spring” d’Alena Grom és un projecte de fotografia documental creat en els paisatges devastats per la guerra de Bucha i Irpin, Ucraïna, on l’artista viu i treballa enmig de la realitat quotidiana i les conseqüències del conflicte. La sèrie estableix un diàleg històric amb imatges realitzades després de la Segona Guerra Mundial, fent referència a l’ús de fons decoratius per part del fotògraf polonès Michał Naś per ocultar les ruïnes de la postguerra, i adapta aquest recurs per retratar supervivents contemporanis enmig d’un teixit urbà destruït.
Grom se centra principalment en dones les vides de les quals han estat irrevocablement transformades per l’agressió russa — persones que han perdut les seves llars, éssers estimats, salut i les simples alegries de la primavera mentre intenten reconstruir les seves vides en circumstàncies profundament alterades. Cada retrat és alhora una tragèdia personal i una història de resiliència, que encarna tant el pes de la pèrdua com l’esperança persistent que la vida pot renéixer de les ruïnes.
