Aurelia Faudot
França
Aurélia Faudot és una artista-fotògrafa francesa amb arrels a Belle-Île-en-Mer i Marsella. Explica històries humanes, íntimes, aparentment ordinàries, i revela allò que contenen d'extraordinari i universal. A través d'una posada en escena lúdica i participativa, dóna una forma sensible i vívida als records que li són confiats o als que estudia. El doble pla de les seves imatges situa i contextualitza: revela la importància del territori i l'època en què els seus subjectes estan arrelats.
Graduada per la Universitat Estatal de San José a Califòrnia, va començar la seva carrera a San Francisco abans de convertir-se en directora d'art de fotografia a Voyage Privé. Des del 2024, es dedica plenament a la seva pràctica artística, centrada en narratives que combinen ficció, memòria i territori, amb una atenció especial als espais rurals i les seves dinàmiques.
Projecte
What Seasons Our Days (Le Sel des Jours) és una sèrie realitzada el 2025 a la Bretanya francesa, a la península de Rhuys i a l'illa de Belle-Île-en-Mer. Vaig viatjar per aquests territoris per fer una única pregunta als seus habitants, des de la gent gran fins als nens: quin record guardeu al voltant de la taula? D'aquesta col·lecció va sorgir un mosaic d'històries, reinterpretades com a quadres escenificats en un estil alhora documental i pictòric. Una obra sobre la transmissió, la memòria col·lectiva i l'evolució de les pràctiques alimentàries des de la postguerra fins avui, arrelada a la zona incerta entre el que es va viure i el que es recorda.
Declaració
Explico històries humanes, íntimes, aparentment ordinàries, i revelo allò que contenen d'extraordinari i universal. A través d'una posada en escena lúdica i participativa, dono una forma sensible i viva als records que se'm confien o que estudio. Construeixo les meves narratives a través de quadres abundants i encarnats que busquen revelar una substància que el reportatge només podria rozar. El pla dual de les meves imatges situa i contextualitza: revela la importància del territori i l'època en què estan arrelats els meus subjectes. En fer-ho, aquesta dualitat escenografiada convida a l'evasió, i després a la reflexió sobre allò que ens fa humans i ens connecta.