La Biennal de Karachi és una exposició d’art a escala urbana que té lloc cada dos anys. Està organitzada pel Karachi Biennale Trust, una entitat sense ànim de lucre fundada el 2016 per artistes i educadors amb l’objectiu de promoure la creativitat i el pensament crític a través de l’art. La Biennal transforma parcs públics, edificis patrimonials i galeries en espais artístics, fent que l’art contemporani sigui accessible a un públic ampli.

El 2024 va tenir lloc la quarta edició —KB24— del 27 d’octubre al 10 de novembre en cinc espais de la ciutat. Va ser comissariada per Waheeda Baloch, artista i educadora sindhi. El tema va ser “Rizq | Risk”, que explorava l’equilibri entre la supervivència i l’amenaça. Les obres tractaven qüestions com la seguretat alimentària, el canvi climàtic, la desigualtat i la justícia social —especialment en el context de les recents inundacions i onades de calor al Pakistan.

Jo hi vaig treballar com a dissenyadora visual per al KB24. La meva tasca consistia a crear la identitat visual de l’esdeveniment. Em vaig inspirar en la natura, especialment en mapes, patrons fluvials i moviments de l’aigua. Vaig escollir el vermell terracota per simbolitzar la urgència de les qüestions mediambientals. També vaig utilitzar tons de verd blavós i turquesa, tot i que vaig trobar dificultats per aconseguir la tonalitat correcta en impressions a gran escala. El que es veia bé digitalment no sempre quedava bé imprès, i vaig haver d’experimentar molt, especialment amb terminis ajustats.

També vaig jugar amb una tipografia allargada en les banderoles. En alguns dels espais patrimonials, la tipografia feia que els llocs semblessin més interactius i oberts. Em vaig divertir molt amb els petits detalls que, d’altra manera, passarien desapercebuts, però treballant amb artistes, l’únic que importa és quanta cura, cor, sang, suor i llàgrimes hi poses. I crec que la curadoria del disseny del KB24 va ser tot això per a mi.

Veure les obres exposades als diferents espais —sobre rius, oceans, comunitats pesqueres, alimentació, glaceres i tradicions locals— em va fer sentir orgullosa de formar part d’alguna cosa amb sentit. Va ser gratificant fer servir les meves habilitats de disseny per a una causa que realment importava.