Aquesta sèrie fotogràfica retrata la comunitat indígena Ocaina, situada entre les conques dels rius Ampiyacu i Amacayacu, a la frontera amazònica entre el Perú i Colòmbia. A través d’aquestes imatges, es busca reflectir la relació profunda que els Ocainas mantenen amb el seu entorn selvàtic, els seus sabers ancestrals i la seva forma de vida comunitària.
Les fotografies capturen escenes íntimes: la preparació del casabe a partir de la iuca brava, la preparació del mambe com a element de diàleg, l’extracció de fibra de palma de chambira per a teixits, la interpretació musical del manguaré en celebracions i festes tradicionals, i la caça de felins com a activitat essencial no només per a la subsistència, sinó també per a la transmissió de coneixements tradicionals. Aquests moments revelen una cosmovisió en què el territori no és només un espai físic, sinó un ésser viu amb el qual es conviu, es dialoga i es manté una relació de respecte.
Els retrats, paisatges i detalls d’aquesta sèrie estan construïts des de l’observació atenta i el respecte pels ritmes propis de la comunitat. No hi ha pressa a la selva; hi ha temps per escoltar, mirar i aprendre. La càmera no és un instrument invasiu, sinó un pont documental per acostar-se a una forma de vida que resisteix malgrat les amenaces externes.
“Entre Ríos y Raíces” és un homenatge visual a la dignitat dels pobles amazònics que han patit la fronterització i la sectorització dels seus rius i selves per part d’homes que només van veure la selva com a moneda de canvi en indústries com la coca i el cautxú. També és una invitació a reconèixer la riquesa cultural que habita més enllà de les fronteres geogràfiques. En un món cada vegada més desconnectat de la terra, aquestes imatges ens recorden que encara existeixen altres maneres honestes d’habitar el territori.