Isaac Ulam (Espanya, 1978) és un cineasta i artista visual multidisciplinari el treball del qual combina llenguatge cinematogràfic, fotografia i realitats construïdes. El seu primer llargmetratge, Bronko, va ser nominat a l’Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional, va rebre deu nominacions als Premis Goya i va guanyar nou premis internacionals a la millor pel·lícula. El seu univers visual —cru, absurd, bell i inquietant— ha estat destacat a The New York Times i ha cridat l’atenció d’institucions i plataformes com el MoMA, el Whitney Museum, Hauser & Wirth, la Saatchi Gallery i diverses revistes internacionals d’art contemporani.

Treballant entre fotografia, cinema, performance, pintura i experimentació amb la imatge, Ulam expandeix la creació cap a un espai de llibertat absoluta. La seva pràctica uneix diverses formes artístiques en un únic llenguatge personal —una identitat forjada a partir de l’abandonament, la recuperació, l’amor, el caos, la bellesa i una vida dedicada a la creació. La seva experiència vital no acompanya l’obra: es converteix en l’obra mateixa.