Tommi Viitala
Finlàndia
Biografia
Tommi Viitala (nascut el 1975), establert a Hèlsinki i Viena, va començar la fotografia de carrer activa fa més de sis anys. Tanmateix, la càmera no és un dispositiu nou per a ell, ja que ha estat filmant més i menys activament al llarg de la seva vida, començant amb càmeres de pel·lícula dels anys 90. Com que la càmera gairebé sempre està amb en Tommi, també va arreu del món filmant carrers, més recentment a París, Roma i Madrid.
En la fotografia de carrer, l'estil característic d'en Tommi inclou una composició precisa, contrastos nítids, una atmosfera melancòlica i simetria. D'aquests, els contrastos són el que més persegueix en Tommi cada dia pels carrers. Com més assolellat és el dia, més busca en Tommi les ombres. La fotografia de carrer també li ha ensenyat a mirar la ciutat d'una manera diferent, a buscar excepcions i petits errors per captar petits detalls bells d'aquells moments. Les fotos d'en Tommi també s'han publicat en diverses revistes i exposicions de fotografia de carrer a tot el món.
L'obra d'en Tommi també s'ha publicat en moltes pàgines importants d'Instagram, com ara Apple, Lightroom i Adobe Creative Community. A més, la seva obra ha estat adquirida per a les col·leccions del Museu Suís d'Avantguarda.
"Diuen que la fotografia de carrer és la manera més fàcil i difícil de fer fotografies. És fàcil començar, però es necessita tota una vida per dominar-la."
Projecte
“Streets are Always Telling Stories” de Tommi Viitala és un projecte de fotografia de carrer del fotògraf amb seu a Hèlsinki, l'obra del qual revela la poesia silenciosa que s'entreteixeix a la vida urbana quotidiana. La pràctica de Viitala se centra en capturar moments sense plantejar ni guió, on la llum, l'ombra i la composició convergeixen per crear narratives visuals que semblen íntimes i universals alhora. Les seves imatges sovint utilitzen forts contrastos, simetria i enquadraments precisos per destacar els corrents emocionals subjacents dels espais públics, transformant els carrers ordinaris en escenaris on la presència humana i l'entorn xoquen de manera significativa.
Arrelada en una observació atenta de les ciutats i les trobades fugaces, la sèrie convida els espectadors a veure els carrers no com a telons de fons estàtics, sinó com a llocs en constant evolució d'històries silencioses, gestos fugaços i experiències compartides, un testimoni de com la vida quotidiana té una profunditat inesperada quan es veu amb curiositat i paciència.
