Wesley Trelcat
França
Wesley Trelcat és un fotògraf establert a la zona de la Baia de Somme, al nord de França. Ha practicat la fotografia durant més de trenta anys i va obtenir un títol professional francès en fotografia (CAP de photographe) el 1998.
Les imatges monocromes ocupen un lloc central en la seva pràctica, a través d'una exploració de la llum, la textura, el silenci i la relació entre les persones i el món natural. Inspirant-se en els gravats japonesos i la poesia haiku, presta especial atenció a la composició, l'espai buit i el poder evocador dels detalls simples. Les seves fotografies conviden a la contemplació i deixen espai a les emocions i interpretacions de l'espectador.
Apassionat per la història de la fotografia, també presenta un programa curt que explora fotografies icòniques i els fotògrafs que han donat forma a aquesta forma d'art.
Projecte
AD INTRA és un assaig fotogràfic realitzat el maig de 2026 a la regió del Somme, a França. Segueix dues persones caminant riu amunt al llarg del riu Avre cap al seu naixement. Les vaig acompanyar durant diversos dies, cobrint uns trenta quilòmetres d'un viatge molt més llarg.
A través de caminar, gestos simples i moments de meditació, l'obra explora una retirada dels ritmes de la vida moderna i un retorn gradual a un mateix. Amb el seu permís, vaig poder fotografiar moments íntims de meditació, particularment al riu, tot restant atent al seu espai i concentració.
Arrelada en una experiència real i no escenificada, AD INTRA s'acosta a la natura com una realitat a reconèixer i habitar. Amunt amunt esdevé una metàfora per reconnectar amb els orígens, acceptar les condicions del món natural i trobar-hi el propi lloc.
Declaració
Amb AD INTRA, exploro com un viatge a través d'un paisatge pot convertir-se en un moviment cap a un mateix. El maig de 2026, vaig acompanyar dues persones que caminaven riu amunt al llarg del riu Avre a la regió del Somme de França. Durant diversos dies, vaig compartir uns trenta quilòmetres del seu viatge molt més llarg.
Caminar i meditar oferien una manera d'allunyar-se dels ritmes de la vida moderna, reenfocar l'atenció i tornar-se receptiu al món natural. El riu, el terreny i els límits del cos van donar forma a l'experiència. Trobar el propi lloc significava acceptar aquesta realitat i aprendre a moure's dins d'ella.
Amb el seu permís, em van permetre tenir moments de meditació propers, sobretot al riu. Vaig fotografiar amb respecte, buscant una presència tranquil·la que no pertorbés la seva concentració. Aquesta atenció a com ocupava l'espai es va convertir en part de l'obra en si.
Les fotografies no estaven escenificades. Van créixer a partir del temps que vam passar junts, la confiança i l'observació. A través de la seva seqüència, busco transmetre un canvi gradual d'atenció: cap al cos, el món circumdant i un sentiment de pertinença dins d'ell.