Yinna Higuera
Equador
Biografia
Yinna Higuera (Bogotà, 1980) és artista visual i fotògrafa colomboequatoriana la obra de la qual entrellaça memòria, cos, migració i territori. La seva pràctica s’alimenta de l’experimentació amb la imatge, des de la fotografia documental fins a processos alternatius, per obrir espais de reflexió i diàleg sobre identitat i pertinença.
Ha exposat la seva obra en més de 40 mostres nacionals i internacionals a Amèrica Llatina, els Estats Units i Europa, incloent-hi la Somerset House (Londres), Arles, París, Nova York, Bogotà, Santiago, Quito i Buenos Aires. Sèries com Dualidades Migrantes, Chushak i Huellas revelen el seu interès per la fragilitat i la resistència, per les tensions entre allò íntim i allò col·lectiu, i per les empremtes visibles i invisibles que travessen els cossos i els territoris.
Cofundadora del Col·lectiu SolipsisArt Ecuador, impulsa processos de creació i exhibició des de perspectives comunitàries i de gènere. La seva trajectòria articula la fotografia com a eina de memòria, sanació i resistència, generant ponts entre art i societat.
Amb formació en Psicologia, Pedagogia i un Màster en Fotografia i Societat a l’Amèrica Llatina (Universitat de les Arts, Equador), Yinna investiga les relacions entre imatge, arxiu i processos col·lectius de transformació, reafirmant l’art com un acte vital de trobada i resistència.
Projecte
Huellas
Aquest projecte plasma la relació de les dones amb la terra. Està format per retrats de dones rurals equatorianes, impresos utilitzant la fotosensibilitat vegetal sobre fulles de plàtan, cacau, cafè i verdures i herbes d’horts casolans, plantes que acompanyen la seva tasca diària al camp de l’Equador.
Des d’èpoques precolombines, la dona ha tingut una connexió energètica amb la terra pel poder de vida que posseeix, i sempre va ser considerada sagrada. Les diferents cultures que s’hi van desenvolupar, com la Valdivia, van buscar a través de les seves escultures plasmar la divinitat de la dona i el valor que tenia la seva presència per al desenvolupament de la comunitat.
Aquesta tècnica em permet mostrar la simbiosi que es genera entre la dona i la terra, i com, tant la dona com allò que sembra deixen empremta l’una en l’altra. Aquesta relació, que sovint passa desapercebuda per la immediatesa de la vida urbana, és revelada als ulls de qui es pot aturar a reconèixer cada retrat.
La textura de les fulles sempre reflectirà la petjada d’una història delicada, llaurada per generacions.
Declaració de l’artista
Com a artista visual i fotògrafa, la meva pràctica creativa està profundament influïda per la meva formació en psicologia i pedagogia, integrant una perspectiva que s’alimenta tant de l’art com de la ciència del comportament humà.
La meva passió rau en la fotografia documental i artística, que faig servir com a vehicle per explorar i representar situacions socials que involucren emocions humanes, dinàmiques de gènere i la complexa relació entre els éssers humans i el seu entorn natural.
El meu objectiu és crear narratives visuals que desafiin, qüestionin i, en darrer terme, convidin a la reflexió i al diàleg. La meva obra és el resultat d’una fusió entre la introspecció emocional i l’observació social, on cada imatge és una invitació a explorar les profunditats de la nostra humanitat.
A través de projectes socials i artístics, busco activament contribuir a la construcció d’un diàleg col·lectiu que ressalti la importància de l’art i l’educació com a catalitzadors del canvi social.
El meu propòsit és utilitzar el meu art com a mitjà per inspirar, educar i fomentar una comprensió més profunda de nosaltres mateixos i del món en què vivim.
